Ruixat s'escriu sense teulat
virginal, a punt de fer el bé
i tot el mal que pugui fer rient,
i tot e mal que et pugui fer content.
Però és que aquí dins hi fa tan bo,
que no sé qui sóc. No sé si hi sóc.
Potser el que sóc és l'ombra d'un tauró,
silenci en pau, immens, de color blau
Hi estava guai entre algues i corall.
Ruixat s'escriu sense teulat,
amfibi meu, però com ho has oblidat?
amfibi meu, però com ho has oblidat?
Tu i jo érem Déu, serem allau.
Enclenxinats en un túnel de vent,
és el dia de l'Orgull adolescent.
És meravellós, infinit i perillós.
És meravellós: "party fiesta" a l'exterior!
I tot el mal que pugui fer rient
Hi estava fuai entre algues i corall
Tu i jo érem Déu, serem allau...
Writer/s: Jordi Torrent