L'heroïna del barri
Van apropant-se a cada ball, no els importa que els miren les bruixes, borratxos, ni amigues. Ell la botella fa sonar, la mira i la besa. Ella se'l mira de lluny, no vol fer sospitar al seu novio que ja no l'estima, va sempre on l'arrastre el vent i la frenen els nervis.
Jo espere fora pensant si llançar-me, respire, i et gires, i fume, i et mire. Tinc sensació de ser tan grans les coses menudes. Pren, per si vols venir a volar una capa de plàstic, seràs l'heroïna del barri. Creus que ens hauríem d'arriscar o gaudim del misteri?
No hi ha res més important. No hi ha res tan important.
Ara que el temps ha anat passant puc entendre que els vidres s'empanyen amb pors de ser vistos; els millors llocs on mostrarem somriures feliços. I arriba el bes, un que et tenia dedicat, que em moria de ganes de fer-te'l, sentir-te la vida. Ai, qui ens hagués imaginat mostrant-nos tan empàtics?
Tots sabeu que seré jo el que pitjor ho passe, s'intuïx per l'emoció de les nostres petjades. Si vols no fixem destí, cada dia un examen, però si tries vindre amb mi, gaudirem del paisatge.
No vull parlar de si estarem o no disponibles, això el temps ja ho decidirà. Però no vull tornar-nos a mirar com amics d'amics que potser per por deixen passar un bes, un gest, dos mans que sembla que es desitgen, uns dits que es voldrien tocar, un cor que arrisca, un disc, un “tingues bona nit bonica”, un no sé com s'acabarà.
Passarem els anys junts o potser demà no vulgues vindre, tu estaràs més guapa i jo normal. Cremarem les nits i els vidres seran fotos impossibles, un tren descarrila per somiar. Banyarem tants llits com voltes soparem vi amb somriures, tu el millor maridatge per menjar. Són les bones nits i ara ja ho sé, em sembles increïble, fa temps que ningú m'ha fet tan gran.