T'estimo bastant
tants romeus, tantes julietes, tantes promeses sense final.
Vaig tocant de peus a terra, no deixo que el cap vagi embalat;
No sóc teu, ni tu ets pas meva, que potser semblo una propietat?
Em vas dir que m’estimaves, per sempre i fins l’infinit,
però he estat comptant les faves i em surt un nombre molt més petit.
Que ets gelós? Un gelat! Que ets fogós? Doncs ara m’he fugat!
Possessiu? Potser nou! Abusiu? Avui prou!
Jo t’estimo, t’estimo tant.
Com la Índia als elefants.
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans.
I avui la meva lluita és estimar-me el que sento a cada instant
quasi totes les ferides son regals després d’haver-te-les curat.
I si ploro cada llàgrima que regui la terra del demà
i que creixin alegries i somriures i tornem a començar.
Jo t’estimo, t’estimo tant.
Com la Índia als elefants.
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans.
Jo t’estimo, fins l’infinit
com el Pol Nord als seus pingüins.