Petó
No és perquè facis pudor a all-i-oli, ni tampoc a cafè;
No és la sequedat dels meus llavis, ni de la teva pell,
No és per la teva colònia d’avi, tampoc no és un rampell.
Podem demostrar l’afecte xocant les mans
Podem dir-nos adéu, així, distants,
Però entén que aqui la qüestió, no és demanar-me permís,
Ara jo no et vull fer un petó, ho entens?, plis!
Sé que m’estimes amb bogeria, que sempre m’aculls,
Entenc la relació entre iaia i néta, sóc la nineta dels teus ulls,
Sé que si em surt d’una manera espontània, els dos ho vibrem!
Ja sé que tu no vens de Transilvània, però la confiança va a foc lent.
Podem demostrar l’afecte xocant les mans
Podem dir-nos adéu, així, distants,
Però entén que no és pas qüestió, de demanar-me permís,
Ara jo no et vull fer un petó, ho entens?, plis!
Per demanar-te perdó, no t’he de fer un petó
Per demostrar l’estimació, no t’he de fer un petó
M’encanta quan em beses, m’encanten les sorpreses
Fes-me mil-i-un petons, però sempre sense obligacions.
Podem demostrar l’afecte xocant les mans
Podem dir-nos adéu, així, distants,
Però entén que no és pas qüestió, de demanar-me permís,
Ara jo no et vull fer un petó, ho entens?, plis!