Dintríssim


Entrem tots a la nau, agafem-nos les mans siusplau,
Seguim sent quatre aventurers, però avui hi ha algú que importa més.
Els números que van baixant, estic nerviós, i tu? No tant.
El tres, el dos i l’ú i ja hi som, ens fem petits en un segon,
La sensació de ser minúscul, se m’ha congelat un múscul,
Però ara ja podem entrar a descobrir el cos humà.
Ara podrem entendre, aquest ésser tan tendre,
Si voleu pujar a bord, comença el viatge interior.

Cap endins, cap endins, cap endins, ben junts com els pingüins
Tan silenciosos com si no existíssim,
Cap endins, cap endins, cap endins, petits però gegantins
Som tan endins que el dins ja és dintríssim.

De cap a peus!
Tot el que no veus!
Anem baixant per aquesta vesícula,
Aquest cop viatgem sense matrícula
Esquifits, no som ni una partícula,
Però en una missió que és molt sensible.
Estem fets de carn i somnis, milions de racons que no hem vist
Fets de sang i d’energia, fets de pena i alegria
Fets d’infinitat de coses, tot cobert per les mucoses
I ens perdem per aquests camins, sabent que volem anar...

Cap endins, cap endins, cap endins, ben junts com els pingüins
Tan silenciosos com si no existíssim,
Cap endins, cap endins, cap endins, petits però gegantins
Som tan endins que el dins ja és dintríssim.