Apologia del pet
El pet evoca al seu progenitor.
El pet es d'un aroma indefinit,
Collons que mal parit, aquí algú s'ha lluit.
El pet que s'amollat al ascensor.
El pres que s'ha fugat sense soroll.
L'Autor que vol guardar l'anonimat.
Cabró me l'he tragat, ja no em caldrà sopar... .
Partícules de gas metà volant,
Pareu compte que es inflamat.
Les cares d'estupor, uns moments de terror... .
L'autor que s'omple de satisfacció... .
El pet no sap de sexes ni de edat,
El pet pot ser de noia o jubilat,
El pet pot ser d'un noi molt ben plantat,
Inclús d'un nen petit que està per batejar.
El pet que et deixa el cos ben relaxat
I al públic l'estómac revoltillat.
M'estan entrant ganes d'anar a boçar... ,
Ves-ten a fer la mà, ves-ten a pastar fang.
Partícules de gas metà volant,
Pareu compte que es inflamat.
Les cares d'estupor, uns moments de terror... .
L'autor que s'omple de satisfacció...