El silenciés el llenç
El silenci és el llenç d’aquest vent,
que acarona els llençols i les plantes,
jo voldria que el meu pensament
fora sempre com és aquest vent,
i volar per damunt de les cases.
El silenci és el llenç de la mar,
que acarona amb les ones les platges,
jo voldria que la seua sal,
s’emportara del món tot el mal,
i ballar i dansar entre rialles.
Mentrestant vaig vivint, vaig cantant,
potser em va bé, potser no tant,
si somiant he arribat fins ací,
he vingut, i me n’he de sortir,
que les penes roden lluny d’ací, lluny de mi.
El silenci és el llenç d’aquest sol,
Que il·lumina els balcons i les places,
Jo voldria ser com aquest sol,
Que il·lumina la fosca i la por,
I que treu els xiquets de les cases.
Writer/s: Miquel Pérez