Vèncer el pols

Clara Peya


Com deixar enrere el rosa pàl·lid si has escoltat Chavela Vargas i has crescut amb Frida Kahlo? Vida i obra, sang i estómac d’una intensitat esclava han narrat el meu guió. El règim de la passió, però d’aquesta que sovint no et deixa respirar, que converteix un dia bonic en estar amb tu fins l’infinit -ni oblit ni perdó, ni contigo ni sin ti- en musa, en obsessió, en meta, en trampa, en depressió. I aquest dolor que em crema els dits jo el faig cançó. Per sobreviure aquest dolor jo el faig cançó. Perquè potser marxa distant i així es confon amb l’horitzó. I aquest oblit ja no és tempesta on navegar sense patró. Però i si el vent porta el lament allà on ets tu i aquesta història té un final que no s’acaba mai?

Com vèncer el pols, com vèncer el pols
a l’amor quan has perdut el cap el temps i l’energia
quan ja no et salva ni una nova melodia?
Com vèncer el pols?

Com vèncer el pols, com vèncer el pols a l’amor?
El gran negoci, una farsa, una estafa,
una utopia de la que ningú se’n salva.
Com vèncer el pols?

I mentrestant seguim cantant.

Vull adormir la nit i que es torni llum
per inventar un nou dia on no estàs tan lluny.
Vull adormir la nit.
Vull adormir la nit.

I soc ocell que sense rumb busca una branca. Soc ocell que el fred expulsa de la Terra Santa, abatut amb el cap sota l’ala, amb les plomes cosides per somnis de porcellana fràgil. És l’envoltori que em defineix per un excés diabètic que tinc a la pell.
L’estómac em fa molt mal però el cor segueix sent fàbrica. Pots fer-ne piruletes que el que ven aquí és la imatge.