Alliberar-nos
com hem après a viure en tantes batalles?
què és el que encara ens mou a seguir endavant avui?
quan fa que vivim en les seues gàbies?
Trobem a faltar el que més estimàvem
en un bocí de cel un tros de nosaltres
i tot el que hem patit ens ha fet més fràgils
però la nostra victòria és un somriure als llavis
I encara que el dolor no ens ha fet més forts
hem après a ballar amb les nostres pors
mullar-nos amb la pluja camuflar-nos en la foscor
cuidar de la flama que ens habita cor
Quan em dius que tot anirà bé
que hem nascut per lluitar fins l’últim alè
Quan em dius que mai defallirem
que hem nascut per lluitar fins l’últim alè
Digues, què vam perdre en les lluites d’ahir?
què ens van ensenyar? i per què vam seguir?
què és el que et preocupa i et deixa callada avui?
quin ocells prohibits fem volar a les nits?
I encara que el dolor no ens ha fet més forts
hem après a ballar amb les nostres pors
mullar-nos amb la pluja camuflar-nos en la foscor
cuidar de la flama que ens habita cor
Quan em dius que tot anirà bé
que hem nascut per lluitar fins l’últim alè
Quan em dius que mai defallirem
que hem nascut per lluitar fins l’últim alè
I amb un fil de veu cantem cançons d’ahir
les antigues promeses que mai vam complir
la brisa a les cares els llavis tallats
versos que flueixen com batecs suaus
i tanque els ulls i pense en tot el que hem viscut
el que ens queda per fer tot el que hem cregut
un somriure nu un instant de pau
alliberar-nos juntes amb un crit brutal
Writer/s: Xavi Sarrià