Extraordinari
Ei yo! mic check, 1-2, 1-2.
Elde-muro, extra-ordi-nari, soci.
M’alce pel matí i em sent extraordinari,
hui hi ha motiu, somriu, obri la porta i viu.
Respire l’aire i jo em sent extraordinari,
mentre camine només vull que vacil·lar i
m’alce pel matí i em mire a l’espill i em dic
deixem complexos enrere si som així.
Si he aprés a acceptar-me i jo soc extrardinari,
a la merda els comentaris, tal i tal i qual i
m’he alçat pel matí, que sí, estic decidit,
ací no hi ha qui em pare matxacaré l’escenari.
Soc extraordinàriament extraordinari en la ment,
lamentablement qüestionat a sovint.
I don’t give a shit, Eldemuro és el king,
hui són les 12:20 i encà‘ porte el batín prim,
no estem pa patir, hui eixe no és el fi,
si és que vos ho dic, açò és extraordinari!…
Fora de la norma o de la regla,
fora de l’ordre natural.
Excedir el grau, la mesura habitual,
lo normal… Sóc extraordinari man!
La cosa està posant-se amarga i no ho volem vore,
si el que fa els trossos de la tarta
no mos té en compte.
Funciona a cop de talonari, raonament bancari,
munta un Ferrari, i jo un salari de becari?
Però hui és una altra, hui li xafe la cara,
hui és una altra mentalitat hui ningú mos para.
Perquè hui m’he alçat i jo em sent extraordinari,
mentre camine només vull que vacil·lar i
m’he alçat pel matí amb el cap alt i traguent pit,
Mr. Don’t give a shit hui t’alçarà el dit d’enmig.
Si tens pensat portar el teu mal rotllo,
a mi deixa’m estar loco, vull un kebab de pollo!
Extraordinari fantàstic, m’ho han dit,
“d’on ha eixit eixe xic que escopeix classic shit?”
Excepcional, brutal, desde el Comtat, què tal?...
Extraordinari man!
Fora de la norma o de la regla,
fora de l’ordre natural.
Excedir el grau, la mesura habitual,
lo normal… Sóc extraordinari man!
Extraordinària és la meua veu afònica,
no ni na, do re mi fa, no hi ha flow igual.
No fotis man, cal dominar cada síl·laba tònica
o migrar a la velocitat supersònica:
Cada paraula una bala directa a la cara
este notas pareix que no pararà.
Velocitat supersònica, la penya atònita,
açò és una enfermetat crònica.
Extraordinari sóc, estic volant tan alt
cabrons que no em podeu veure ja.
Rapejant ràpid, la tècnica és àgil
i no em seguiu l’estela…
ha ha haaaaa!!!
Molts estàn mirant i
res que demostrar i
molt que caminar i
molt de vacil·lar i
sóc extraordinari.
Molts estàn mirant i
res que demostrar i
molt que caminar i
molt de vacil·lar i
sóc extraordinari, (una volta més yo!),
sóc extraordinari!!!
Fora de la norma o de la regla,
fora de l’ordre natural.
Excedir el grau, la mesura habitual,
lo normal… Sóc extraordinari man!
(Joder, anava bé tio!)