Hem arribat tard
juguem amb el temps
i sense remordiments,
mort de l’hivern,
i hem arribat tard,
tant tard com abans.
Sota un cel de marbre
juguem amb el temps,
dies grisos ens faran
no volar alt
i hem arribat tard,
tant tard com abans.
Buscaré una llum al cel
i no importarà res,
i no importarà res,
quan el cel ja sigui de paper.
I un cel de paper
juguem amb el temps,
dies grisos ens faran no volar alt
i ets una il·lusió,
marbre i cotó.
Buscaré una llum al cel
i no importarà res,
i no importarà res,
quan el cel ja sigui de paper.
Quan el cel ja sigui de paper.
Writer/s: Oest de Franc