Doctor Gómez
Un desordre cel·lular dins el globus ocular
Que m’enceta la ferida i ja no se cap on mirar
Quan passo davant del bar...
Tot borrós i deformat pel líquid acumulat
Costa creure la doctora perquè mira que he plorat
Per aquest ull esquerdat...
Per aquest ull...
Sembla que vagi begut
Que l’ull dret s’hagi perdut
Però tinc l’esquerre convençut
Que m’encega amb la mirada
Que m’enganya el que hem rigut...
El que hem rigut...
I val més quedar-se mut
I acceptar la veritat:
Un forat a la retina
I un adéu desenfocat...