Una sola vida
que s’esvaeix al capvespre
i la mateixa llum neix,
novament, sense un perquè.
Som l’alè de vida que
descriu dia a dia un cicle,
a la sort de l’univers
que ens va fer hereus d’una terra.
Som una exigida guerra
on ningú no s’ha allistat,
som el llegat de l’enigma
encara allunyat d’entendre.
No som si no una au de pas
que no sap que és au quan vola,
som el temps i som l’espai
i amos d’una vida sola.
I som l’ambició que vol
enfilar al carro de l’herba,
i som la por que ens aboca
a invocar a les nits al sol.
Som el crit que l’endemà
pensa i esdevé diàleg,
som una veu que conversa
amb altres veus per avançar.
Som el ressò dels acords
d’una cançó que no acaba,
som la sang avalotada
que sempre ens du més enllà.
Anem a cavall d’un destí
que es cavalca sense brida,
som genets del paradís
i amos d’una sola vida.
Writer/s: Ramon Barr