Jota de muro


És la jota que estime,
més dolça que l’arrop,
la carícia i l’essència
que em fa sentir-te a prop

Als peus de la Mariola
estimem i fem la història
amb la mare que és la terra
llit de molt llarga memòria

Sóc de Muro i sóc de poble;
tinc al cor una olivera,
unes serres i un paisatge
i una gent noble i propera

Amb la jota del meu poble
tot té un natural sentit
d’aquells que ens vindran darrere
i dels qui ens han precedit


Writer/s: Moixino, Cançó popular