Aiguamort
viu el mal abraçat,
entre closques, cadàvers,
al fons, tot plegat.
A l'altura del pou
on es lluita quan plou,
entre branques, s'inunda
la llar, entre plors.
Sense temps per fugir.
Sense cor per sentir.
Sense dol que patir.
Sense cos que recollir.
Tan a dalt com el cèl,
Al cim l'aigua es tot gèl,
entre roques, boirines,
ell mor, congelat.
Sense temps per fugir.
Sense cor per sentir.
Sense dol que patir.
Sense cos que recollir.