Ona
Ona, miro enrere i em sembla que fos ahir.
Un dimarts ben fred a mitja nit t'esperava.
Ona... tot va deixar de ser igual al sentir el teu
crit.
No era un somni!
Era tot ben real,
No era un somni!
Els vents de la tardor confonien les emocions.
Ona... el gebre del matí em calava els
pensaments.
Ona...em vas veure plorar dolces llàgrimes
lluents.
Em vas somriure i jo al teu costat abraçant-te
Ona ets una estela de llum que ens il·lumina!
No era un somni!
Era tot ben real,
No era un somni!
Des de les hores ençà he pogut tornar a
somiar.