Respira
Porta’m a un lloc millor,
que no sé on anar avui a veure sortir el sol.
Busca’m, troba’m,
estic tan a prop teu
que no sé si el teu nas és el meu.
En una bombolla de pell suau,
en un mar d’onades compassades,
vull deixar-me endur pel teu cabal,
inspirant tots els sentits en un instant.
Calla i balla,
la resta no val per a res.
Hem deixat enrere el temps i els pensaments.
Si confies
sense voler confiar,
La la la...
En un món de pessigolles excitants,
en un cau de sons plaents i vibrants,
es desperten els poders més amagats.
Cavalcant salvatges per torrents desbocats,
respira, i torna a respirar.
Respira, tot s’acabarà demà.
Writer/s: Mariona Vilar