La punta vella
i ens hi trobem tots, per suïcidar-nos en cadena,
no oblideu portar la pedra i una corda resistent,
per què funcioni l’invent i triomfi la nostra gesta.
Ai! que ho vegin el pops, que al·lucinin les morenes,
que Neptú déu de la mar, declari oberta la festa.
Gaudirem ses meravelles, amb balenes i dofins,
“almejes” i llagostins i el dolç cant de les sirenes.
Al final del port, hi ha la Punta Vella,
amb un far encès, de color verd que parpelleja,
del color de l’esperança, per què ens puguem rumiar
si anem tots de cap a mar o seiem a veure l’alba.
Writer/s: David Xiberta