Entre les ombres


No gaire lluny del camins pels que em portaves de la mà
hi ha un monument als caiguts d’una guerra que hem oblidat.

Entre les ombres del bosc hi ha un avenc que em recorda a tu;
és una porta ancestral a un abisme desconegut.

T’has posat ulls per poder-te observar, i que és el que has trobat?
Boires i jocs de miralls que disfressen la realitat.

Ets una amb el que t’envolta;
quadres de natura morta.

Veus de les profunditats,
navegants a la deriva.
I tu i la teva carn...
sempre tu.