Entre les ombres
hi ha un monument als caiguts d’una guerra que hem oblidat.
Entre les ombres del bosc hi ha un avenc que em recorda a tu;
és una porta ancestral a un abisme desconegut.
T’has posat ulls per poder-te observar, i que és el que has trobat?
Boires i jocs de miralls que disfressen la realitat.
Ets una amb el que t’envolta;
quadres de natura morta.
Veus de les profunditats,
navegants a la deriva.
I tu i la teva carn...
sempre tu.