Anar tirant (Cançó de temporada)
Visc una vida, si més no, provisional
no m’ha agradat mai la idea de ser formal
segueixo, com sempre, anar tirant.
Els temps passa i la distància es fa més gran,
tots tenen fills, dona o s’estan hipotecant
i jo segueixo, com sempre, anar tirant.
Al barri tothom em mira malament,
em sento tan sol en un món que ara és tan diferent
del que jo recordo en el seu moment.
I a tu que fa temps no t’importava
el que pogués passar.
Voldria que un cop més
em tornessis un somriure i em diguessis
que tot s’arreglarà.
No sé francès ni reparar un televisor,
no tinc calers ni “targeta de El Corte Inglés”
i penso que no serveix per res.
No sóc perfecte ni ho tinc intenció de ser
i cada cop que bec massa et prometo que canviaré
però no puc seguir fent aquest paper.
I a tu que fa temps no t’importava
el que pogués passar.
Voldria que un cop més
em tornessis un somriure i em diguessis
que tot s’arreglarà.
La maduresa està intoxicant el cap
dels que sortíem fins al matí
a menjar-nos la nit
però això ara és així
no us n’heu de penedir.
No us n’heu de penedir.
Que tot s’arreglarà.