Canvis
Plou, ja fa estona que amagat guard sa cova.
Tenc calor, poc oxigen m’alimenta, vull idees noves.
Vaig suat d’aquell estiu i ja és boni hora
d’anar a banyar-me a un altre riu, treure es cap defora.
No vull rimes fàcils, no vull fama gratis.
No vull riures falsos, jo no vull mirades clares,
vull mirades que m’atrapin.
Jo no vull ser espiga, jo vull ser cervesa.
No vull que m’entenguis,
sols ‘ribar a una entesa.
Com aquest dia que es bastard de sol i aigo,
jo estic cercant ser una espúria de sa vida.
Trons que me marquin es compàs de melodia.
Treure de sa terra immadura poesia.
Agafar alè des mestres, aprendre a ser lliure.
Recordar incompresos, desaprendre a viure.
Rebel•lia sana, escoltant el cor
tot és canviable, arma’t de valor.
Som una fulla que ha caigut per tramuntana
i tenc por, m’ho passava bé asseguda a n’aquell arbre.
Zona de confort: sol, aigo i família.
Arriba sa tardor i fuig tot lo que hi havia.
Noves emocions, noves relacions.
Noves sensacions, velles contradiccions.
Sa tramuntana sempre bufa per darrere,
ella no avisa ni tampoc espera.
Roda, sa litrona sempre roda.
Amics de ve te la passen, se’n recorden.
Mai et quedes sec, suc n’hi ha de sobres.
I si et banyes massa, per tu també tenen roba.
Canviant de vida mai canviem lo que som.
Guardant sa nostra essència
feim més ampli es nostro món.
No hi ha fulles perfectes ni des mateix color,
i com més millor, cada nota fa cançó.
Amb un crit desafiant, tombarem murs i parets,
fondrem tots es guinavets, amb orgull moriré dret i lluitant.
I amb un cant desafinat, amb mà estesa i puny estret,
fallaran es darrer tret, som llavor i creixerem fins gegants.
Foc, fur al foc. Vull cremar totes ses normes.
Fora lleis injustes, visca sa veu des pobles.
No deixis que es poder contamini es nostro cant.
No deixis que sa pluja banyi lletres que hem sembrat.
Defensant sa música, defensam sa llibertat.
Xerrant de República, democràcia, igualtat.
Viure en poesia és viure en sinceritat.
Què sa única retòrica la tenen es de dalt.
No vull que sa tardor se’n vagi prest.
No vull deixar de lluitar contra res.
No vull cantar cada nit lo mateix.
Vull ser lliure, impur, no vull res més.
Canviant de vida mai canviem lo que som.
Guardant sa nostra essència
feim més ampli es nostro món.
No hi ha fulles perfectes ni des mateix color,
i com més millor, cada nota fa cançó.
Amb un crit desafiant, tombarem murs i parets,
fondrem tots es guinavets, amb orgull moriré dret i lluitant.
I amb un cant definat, amb mà estesa i puny estret,
fallaran es darrer tret, som llavor i creixerem fins gegants.