Cap. 2: Havia de passar
Què estarà pensat?
Encara se'n recordarà?
D'aquella nit sense dormir
a punt de caure en l'oblit
T'he buscat en cada festa,
en cada plaça, en cada orquestra.
En totes les matinades
esprement-nos d'amagades
T'he trobat en altres cossos,
altres llits, en altres mossos
"Es todo lo que he sido,
por ti me he convertido"
T'he trobat en altres cames,
gestos, versos, trens i andanes
"Pienso en ti día y noche, no sé cómo olvidarte"
I apareixes,
o pot ser mai has marxat
Algun dia
havia de passar
Tu i jo morim de ganes
Tu i jo a les barricades
Tu i jo la resistència
Tu i jo desobediència
Tu i jo cremant València
Tu i jo morim de ganes
d'anar-nos-en de "rave"
Tu i jo a les barricades
ballant sobre les flames
Tu i jo la resistència
Tu i jo desobediència
Tu i jo cremant València
I vam pirar volant
de la Ciutat de les Arts al Maresme.
Veníem en vespa
un picknic al sol a la gespa
Un bitxo a la cara quan anaves cantant
La xofa barata i anàvem tirant
Del llit a la festa, baixant-nos "a pachas" aquesta.
I ja feia molt de temps, que no et veia el pèl
I em va preguntava que què feies, que si t’anava tot bé
I és que tot ha anat molt bé i ens n’hem pogut adonar
que el món dóna moltes voltes, però això havia de passar
I apareixes,
o pot ser mai has marxat
Algun dia
havia de passar
Tu i jo morim de ganes
Tu i jo a les barricades
Tu i jo la resistència
Tu i jo desobediència
Tu i jo cremant València
Tu i jo morim de ganes
d'anar-nos-en de "rave"
Tu i jo a les barricades
ballant sobre les flames
Tu i jo la resistència
Tu i jo desobediència
Tu i jo cremant València
Tu i jo cremant València
Tu i jo la resistència
Tu i jo desobediència
Tu i jo cremant València
Writer/s: Arturo Martínez Marzo, José Beteta Martínez, Lorenzo Giner Puchol