Capítol VII - Dama (de Marbre)
Dama,
els meus ulls s’apaguen,
els sentits s’adormen,
s’enterren dins el fang
Dama,
que mos ha passat?
El deliri d’Algendar.
Aire que frega els penyals,
te veig allà dalt,
no me fa por el buit.
Fosca, jo ja ho tenc tot fet.
Les fulles cauen lentament
Dama,
de pedra tornaràs,
és el preu que has de pagar.
La desgracia d’estimar.
Gelosia i la mentida:
sempre dins el mateix got
d’una vida trista i fosca;
de tresors dins un caixó.
Judicis, sang i pena;
d’unes ments plenes de foc.
Veritats de sants i màrtirs,
gent que paga el seu fibló.
Nobles, gent amb terres;
tots són fills de la traïció
el llegat i les creences;
falsos Déus i jocs de por.
Famílies que s’enfronten,
per enveja i religió.
Els desitjos se’ls enduen,
per els boscos de la mort.