Carn de ventríloqua
Em parlo amb una veu nova i estranya
D’un depredador voraç
De verb mordaç
Clar i ras
Als punys tancats hi amago sang
I amb els ulls clucs no explico
els crims que em guardo
per a mi dins del cap
I si em veiessis, veiessis
Soc l’agulla als peus dormitant
Dels meus ossos faig trampolins
No em llenço a les palpentes
Si la lona és la meva pròpia pell