Cel clar
Què faig si m'ofega la calma?
Necessito explicar-t'ho a tu.
Me'n vaig però no puc anar gaire lluny.
Cel clar, surto fora de casa
que cau a trossos al meu damunt.
Perdut acostumo a trobar-te a tu.
Cel clar, te m'acostes a contrallum,
tancat m'imagino la platja.
Perdut acostumo a trobar-te a tu.
Em quedes tu,
em quedes tu.
Què faig quan m'obliga la pausa?
Necessito mirar-te als ulls.
Ja saps que tu em dones tot el que vull.
Cel clar, surto fora de casa
que cau a trossos al meu damunt.
Perdut acostumo a trobar-te a tu.
Cel clar, te m'acostes a contrallum,
tancat m'imagino la platja.
Perdut acostumo a trobar-te a tu.
Cel clar, te m'acostes a contrallum,
tancat m'imagino la platja.
Perdut acostumo a trobar-te a tu.
Em quedes tu,
em quedes tu.
Writer/s: Ferran Palau