El comiat
Em sap greu, però ara toca dir-nos adéu,
és qüestió de no vendre’s mai a qualsevol preu,
veu nar tensant la corda i per desgràcia s’ha trencat,
escampeu la boira, ja no us vull al meu costat.
Un grupet d'amics de la infància
creien que res canviaria,
cole, institut, guarderia,
mil moments, queden gravats.
Primer érem quatre gargots,
ara ja som un Picasso,
compartits més de mil gots,
però l’aigua bull dins el casso.
Grup d’amics enemistats
dins d’una calma aparent,
de fora els tenen clissats,
s’ensuma la tensió en l’ambient.
Tenia a dins un jardí zen
que em donava serenor,
vaig voler baixar del tren,
deixant-vos sols al vagó.
I és que a mi ja tant me fa,
el que pensaran de mi,
a una amistat així renuncio,
jo el que vull és ser feliç.
Em sap greu, però ara toca dir-nos adéu,
és qüestió de no vendre’s mai a qualsevol preu,
veu nar tensant la corda i per desgràcia s’ha trencat,
escampeu la boira, ja no us vull al meu costat.
Vaig viure amb els ulls tancats,
potser era la por al rebuig,
ara faig el que vull fer,
ja no depenc de ningú.
Ja no cal que quedi bé,
ja no cal que em guardi res,
feia temps que ho volia fer,
m’he tret de sobre un bon pes.
Em sap greu, però ara toca dir-nos adéu,
és qüestió de no vendre’s mai a qualsevol preu,
veu nar tensant la corda i per desgràcia s’ha trencat,
escampeu la boira, ja no us vull al meu costat.
Em sap greu, però ara toca dir-nos adéu,
cadascú haurà d’emprendre un camí seu
no hi ha rancors, hi ha bons records dins el meu cap,
somric pensant que tot això ja s’ha acabat.