En la nit dels morts
La vila medita dins fosca i misteri,
ploren les campanes amb singlot vibrant,
amb veus de tristesa les del monasteri
a les de la vila fan cor sospirant.
La por esgarrifosa estén son imperi
que avui vells i joves tothom és infant...
Dues ombres vénen des del cementeri,
són dues velletes que tornen resant.
Se senten veus fondes en la nit obscura
com de psalmòdies plenes d’amargura
¿Són veus gemegoses evocant records?...
Una espessa boira puja allargassada;
és una pregària que el poble ha resada
pels que ja finiren... és la nit dels morts.
Writer/s: Andreu Ferrer Ginard, Àngel Orfila