En ta casa
Cada dia que no escampa i la tempesta no se’n va
continua fent malbé la collita anual
Si treballes amb desgana, si et deixes la il·lusió
estarem perduts amb tu, estarem equivocats
On estàs?
En ta casa, en la meua, la ignorància ens matava
En ta casa , en la meua, el dimoni ens parlava
Les paraules són dels mestres, no cal oblidar
que no arriba lluny el llest, sinó el que és més ferm
El camí que ens assenyala una vida ideal
No sempre és el més curt ni tampoc el més segur
On estàs?
En ta casa, en la meua, la ignorància ens matava
En ta casa , en la meua, el dimoni ens parlava
Saps que no podíem deixar oberta la finestra del fracàs
Era un mur que s’alça per a posar fre a la teua vanitat
En ta casa, en la meua, la ignorància ens matava
En ta casa , en la meua, el dimoni ens parlava
En ta casa , en la meua, el dimoni ens parlava
En ta casa…