És evident
És evident que en els teus ulls hi falto jo, mirant com et lleves
buscant les paraules, movent les parpelles,
És tan evident però em costa de creure.
L’estona que passa; la vida es fon massa ràpid.
La idea s’escapa, va volant per l’aire
mai ningú l’atrapa, qui sap com acaba.
Però és evident que en els teus ulls, ja no m’hi veus, que no hi cap res més i no sé per què
potser el meu reflex s’hi ha tornat transparent,
És tan evident, i ho sé de fa temps.
Les hores passades; records que s’obliden ràpid;
memòries que escapen; rialles que marxen
i ja en neixen d’altres; que t’omplen les galtes.
T’ho veig a la cara,
no hi ha cap mirada, que parli més que la que veig ara.
I ja no sé parlar
però vull ser part del que vindrà
diga’m com hi puc entrar.
Vull ser aquí, ara i demà.
I farem que passi el temps, però és tot tan imminent,
ja fem olor d’adéu, i ens tremola el món i ens trontolla el cel.
I un dimecres a la tarda, em diràs amb la mirada
que això ja se’ns acaba, que el canvi se’ns empassa.
Les gotes s’evaporen però ens pesen una tona.
I et diria tantes coses, que no les sé ordenar,
per on puc començar o ja ho faré demà
per on puc començar o ja ho faré demà
per on puc començar o ja ho faré demà
I ja no sé parlar
però vull ser part del que vindrà
diga’m com hi puc tornar.
Vull ser aquí, ara i demà.
I ja no sé parlar
però vull ser part del que vindrà
diga’m com hi puc tornar.
Vull ser aquí, ara i demà.
Vull ser aquí, ara i demà.
Writer/s: Marc Amat