Fantàstic
Dins teu hi ha crescut un arbre que es belluga quan no fa vent.
Quan et veig tu ja t’hi amagues, sents la nit que et va fonent,
Que la vida passa ràpid: no hi ha mai res permanent.
Ve un miracle tan potent que ho farà tot diferent...
I s’esborren memòries, que som fets d’estones
que marxen i ho fan tot molt més fàcil que el buit és fantàstic!
I deixar-se caure, que no ens calgui xarxa
i ens neixin ales i urpes i ganes de sortir volant.
Travessem muntanyes, i cases, i boscos, que guai ser aqui a dalt!
Que a baix ja fa dies que està ple de vides volent escapar i anar més enllà...
Sempre sents que t’enamores de les coses que ningú veu.
Que bonic ser igual que l’aire que ara m’entra i em fa teu.
Que no ho noto però em sacseges: et respiro dintre meu.
Un fenomen transparent que és tan dur com el ciment.
Bloqueja ganes i n’allibera d’altres que vénen i ho fan
tot molt més fàcil que el buit és fantàstic!
I deixar-se caure, que no ens calgui xarxa
i ens neixin ales i urpes i ganes de sortir volant.
Travessem muntanyes, i cases i boscos, que guai ser aquí a dalt!
Que a baix ja fa dies que està ple de vides volent escapar
I deixar-se caure, que no ens calgui xarxa
fugim amb l’aire, que vola, i s’escapa com tot el que saps.
Oblidem les cares, les normes, les dates, que guai ser aqui a dalt!
Que a baix ja fa dies que està ple de vides volent escapar.
Writer/s: Marc Amat