Fórem l'infinit
Dia gris ix de nou, amenaça encapotat
Soltarà els seus plors, sense cap pietat
Esborrant la pols que recordava l'esbós
De moments feliços que ja no hi són.
Al matí fórem l'infinit.
Ignorant els avisos i tots aquells perills
No volíem que acabaren, nits sense fi
Cants de sirena que inundaven l'esperit
L'aventura de romanços morts i soterrats
Es queden gravats, angoixa i malestar
No hi ha lloc per més roses fràgils i nues
Sense pètals vulnerables es mostren
Al matí fórem l'infinit.
Ignorant els avisos i tots aquells perills
No volíem que acabaren, nits sense fi
Cants de sirena que inundaven l'esperit
I ara tot allò ha quedat en un record
No hi ha lloc per a més roses fràgils i nues
I ara ja des de lluny, tot queda en un record
Les històries més boniques sempre acaben enjorn