Fum de formatjada
Un capvespre des mes de març,
respirava alegria, era un dia de rumba
i de poques preocupacions.
Baixava per les Corts.
Es carrers es pintaven amb música
de primavera, aquest any prematura:
ja són les set i encara dorm sa lluna,
fa un dia polit. Vull cantar fins demà.
I com sempre amb guiterra en mà.
Me not es cor calent, me frega s’aire ardent.
Una birra per a refredar;
ho he pensat a deixar.
Es cel blau, energia dóna.
Descobrint s’essència de Barcelona.
Rumba Catalana, amb orgull gitana.
Des Mediterrani sa festa sona!
I amb es cop, es cop d’aquestes “palmades”
farem ballar sa gent de davant.
Per ser un bon amant
basta una mirada.
I amb es cop, es cop d’aquestes “palmades”
farem que el món gira a l’enrevés
i fer des doblers
fum de formatjada.
I s’ha estrevingut que és dijous.
Avui toca “cantares”, birrotes, pomades,
amics i molt de show.
Viure sota aquest jou
no està gens malament si ho penses.
M’agrada sa gent, s’alegria compensa
tanta porqueria, injustícia i més merda.
Combatre tristor també es revolució.
Jo que som agnòstic d’amor
he patit d’enyorança d’aquella pell bruna
que em deixa sa calor.
I de sa teva olor.
S’amor no existeix però estic enganxat:
sentir aquesta rumba me té enimorat.
I regar sa terra amb una guitarra
per sembrar ses flors de sa felicitat.
I amb es cop, es cop d’aquestes “palmades”
farem ballar sa gent de davant.
Per ser un bon amant
basta una mirada.
I amb es cop, es cop d’aquestes “palmades”
farem que el món gira a l’enrevés
i fer des doblers
fum de formatjada.