Incendi
Quan les caretes caiguin del tot i mos mirem als ulls, no servirà de res excusar allò que hem fet. Caurà un foc que arrasarà en tota aquesta farsa i tornarem a començar (sense final). Prostituïm la capacitat d’estimar als altres en base a un conveni absurd que adorem. Quants personatges interpretem quan juguem a viure? I què deu ser allò que sentim quan estem sols? Qui collons ets tu, quan no hi ha ningú?