Júlia
Era un dissabte, la neu queia a plom sense parar
en la carrer no passava res, aquell silenci era bestial
Per la finestra, la foto era espectacular
com la portada d’un bon disc, com aquell de Supertramp
Ens endinsàrem a explorar un mar vestit de blanc
Com astronautes que no tenen en un passeig espacial
I caminàrem, caminàrem sense parar,
gravitàrem per a descobrir un univers sensacional
El món en marxa i no necessites córrer, ja no cal
Amb un somriure aclaridor, ens sentíem molt especials
Xafàvem terra, però semblava que estàvem flotant
Aquell paisatge monocolor, era una estampa ideal
Ens endinsàrem a explorar un mar vestit de blanc
Com astronautes que no tenen en un passeig espacial
I caminàrem, caminàrem sense parar,
gravitàrem per a descobrir un univers sensacional
Júuu
Júuulia
El nom és com aquell
aquell silenci blanc