Kanbghik
Nits de mitja lluna
El final del camí,
Kanbghik
Ja hem deixat arrere l'oceà, només m'importes tú
Per la gràcia d'Alà, 1001 nits hem recorregut,
Els astres il·luminen versos que em vas recitar,
Per més que el món gire, no et canses de caminar mai, junts
40 lladres, cap resposta...
L'odi q'ells senten fa justa d'esta lluita nostra
Perque l'amor que et professe'es gran, Madinat al'Zahra
Reina mora dels meus somnis, el cel n'és la mostra
Dus-me al paradís, fem cas omís de les mirades,
Mai podran entendre el que sentim, la nostra guerra,
Si tu em fas feliç, yo et seguiré entre les albades
Deserts i bazars, oasis i estels, allà a on vages,
Construirem Alhambres, tombarem murs ideològics,
Si el món ho permet descobrirem paisatges màgics,
Llevaré el teu vel per besar la mel dels teus llavis,
Moriré per tu si Déu vol, és consell de savis...
Tanque els ulls i note el teu alé,
Vull tocar, besar la teua pell...
Respirar el que respires tu...
I envellir junts...
El destí no està escrit, hui...
Cada pas és un crit, hui...
Dins el cor senc un buit, hui...
Segueix-me ací, Kanbghik
Ja hem deixat arrere un oceà, perills i baixos trucs,
Insha'alla les ones no tinguen vençuts, plats bruts,
Menjarem pastissos de cuscús i baklava,
Conviurem en pau, lliures, o ho intentarem al menys, junts...
Pot ser no n'hi han estores màgiques,
Per dur-te volant a vore el més bonic de l'alba,
Pot ser no n'hi han genis en llànties,
I del desig humà ja ningú's salva...
Vull mantindre calma, pensar que molt prompte et tornaré a vore,
Que el plor és perque enyore el teu olor, i que em decore,
Que el color del dolor escarbe i el meu cor devore,
Rese a Déu i li demane que no mos ignore...
He parlat de tú a les Mesquites, i visites,
Tots volen provar els dolços com sols tú confites,
Les riqueses sobren, quan estigues tu sóc ric...
A l'altra part del mar t'espere, no em deixes, Kanbghik...
Tanque els ulls i note el teu alé,
Vull tocar, besar la teua pell...
Respirar el que respires tu...
I envellir junts...
El destí no està escrit, hui...
Cada pas és un crit, hui...
Dins el cor senc un buit, hui...
Segueix-me ací, Kanbghik
Tanque els ulls i note el teu alé,
Vull tocar, besar la teua pell...
Respirar el que respires tu...
I envellir junts...
El destí no està escrit, hui...
Cada pas és un crit, hui...
Dins el cor senc un buit, hui...
Segueix-me ací, Kanbghik