L'allau
Fora cuirasses, ja toca avançar,
vull tornar a trobar-me fora del mar.
On el temps no passa, on no hi ha demà.
cinc cents vents m’aclariran.
Roses dels vents, ara tan marxants,
cants dels ocells quan obro les mans.
Vull anar lluny per no tornar,
a ser mai més ningú en va.
Aaaaaaaha Ahaaaaaa
Em surt la fel, crida el destí,
toca anar a fer propi camí,
ja lluny d’aquí, no se on serà.
Veuré la llum que endolcirà
els meus instants, de somnis sans,
i resistent que m’he superat.
I a fora seny, i a vora mà
trobant deserts de riures sans.
D’altres perquès, d’altres miralls,
reflexa’t bé i aprèn d’on sap,
d’allà on plou clar..
Que no hi ha manera d’avançar,
Tancats, estrets, en sistemes de frau.
S’ha fet l’allau i fugim d’aquí, ah,
Que la gent complau i riu l’aire i si…
Crida l’agost, també la nit
surt el meu ser, ja arriba aquí.
I a fer calor, fer, fem un niu,
sense estar sol, però ben dins de mi.
Ben connectat, i coordinat,
surt la claror que porto a dins,
no, no he imaginat, jo sé bé que dic,
mira’m així, aquí
Que no hi ha manera d’avançar,
Tancats, estrets, en sistemes de frau.
S’ha fet l’allau i fugim d’aquí, ah,
Que la gent complau i riu l’aire i si…
Jo ja sóc d’aquí,
Jo ja sóc de mi,
I he navegat, en estancs de fang
i he rebuscat els meus ferits,
me diuen que sí, que jo sóc marí,
porto el cel en alens petits.
Que no hi ha manera d’avançar,
Tancats, estrets, en sistemes de frau.
S’ha fet l’allau i fugim d’aquí, ah,
Que la gent complau i riu l’aire i si…