La màquina que fa el valencià
A la marjal en flames, un arrosset, taronges
taronja, col·lectives, revolucionàries;
jugar amb el sambori després de l’arrosset
amb garrofó, després de la mistela d’or
i de l’herbero verd, de la cassalla prèvia,
guerrera en peu de guerra (guardarem la corbella),
després de dins la séquia on fàcil es pot caure,
plena d’orins, pixum i canyes perquè ja
no hi ha cap Tio Canya que les talle; vaig moll,
com cagalló per séquia abans de canviar-me;
mentre ens canviem, trauen, de postres, carabassa
al forn i una altra crua, ancestral, com pilota
irreductible, dura, per a una partida
amb taronges barates, bones, combatents com
cassola de rondalla al forn, de botifarra
en peu de guerra negra, que ja ningú no paga,
potser ningú ja escolta mentre a la llonganissa
ens juguem qui farà el ninot, qui encén
la traca en roots, mil i una volta: Mascletà Sound
System que toca hui, com un sanguango gran,
d’estiu, tan en pilotes, només amb espardenyes
d’estiu, d’espart en flames mentre el canut s’adorm
en flames mentre solta la flama de les gàbies
i tot crema però ja sense cap ninot
de Rita, que morí encara que viurà
per a sempre en aquesta revolucionària
partida col·lectiva de cartes La Fallera
Calavera.
I els atrevits diran que és el valencià
un miratge.
Writer/s: Josep Lluís Roig/ Joan Deusa, Erebo