La nit i la marina
La marina era en color de l'ànima
de la mia veu
i me tenyiva
de totes les cançons d'ella.
Lladre de les orelles de les sivines,
Jo havia fet entopar la nit
amb la marina,
la carinyava lleugera vestida de negre.
Ella és feta així, me neteja l'ànima,
quan banyat de la nit, entenc una gelosia...
per a mi.
Viatgen lleugeres ondes
i a la battigia se fanen plomes…
s'alça lo vent, és ponent i basa
mira les núvoles i se les casa.
La platja salida per a mi
saborosa flassada,
mariposes les fulles en l'ària embriagada.
Jo beieva, jo esmorzava amargura
i lego la mia veu se feva criatura,
llengua dolça d'estiu, plorava poesies.
Naden paraules, clares centelles
i en mig del negre se fanen estrelles.
S'alça lo sol que és calent i bruja
i me pren l'ànima i me la descalla.
Writer/s: Davide Casu