La nostra amistat
La nostra amistat.
Que va ser,
D'aquells ulls brillants
Plens d'il·lusió.
D'aquells somnis que guardàvem
En els records
D'aquelles aventures plenes d'emoció.
On estaran,
Els tresors que amagaven dins dels "garrofers",
Les bicis pintades en mig del carrer,
Batalles lliurades dins dels tarongers.
Les preocupacions no formaven part del joc.
La nostra il·lusió; viure aventures en multicolor,
En multicolor.
I allí,
Sempre estaran,
I allí,
Sempre reviuran.
Mentre puga recordar,
La nostra amistat,
No l'esborraran,
No l'esborraran.
En el carrer,
Passàvem les hores jugant al baló,
Fugint dels veïns que cridaven:
No!
No està permitit jugar al futbol.
I allí va ser,
On vam créixer sense saber per què,
Quan deixaríem de ser xiquets,
La infància va vindre i ens va dir adéu.
Les preocupacions ja formaven part del joc.
La nostra il·lusió,
Més aventures i el primer amor.
I el primer amor.
I allí,
Sempre estaran,
I allí,
Sempre reviuran.
Mentre puga recordar,
La nostra amistat,
No l'esborraran,
No l'esborraran.
Writer/s: Juan Torres