Lleida

Ocata


Es posa nerviosa quan va al volant,
i em diu que no vol seguir endavant.
Quan faig tard, ella m'espera,
somriu i em diu, “despistat!”

Però mai no es queda,
Ni una gota de pena,

I amb accent de Lleida tancat, em diu que no és tan gran la ciutat,
El més gran de cada dia, despertar-me al seu costat.

I mai no es queda,
Ni una gota de pena,

Quan quedem sempre plou, però a poc a poc ja surt el sol..

I mai no es queda,
ni una gota de pena,
I mai no es queda,
ni una gota de pena.