Lluny
I després de buscar-te
el meu desig no té esperança.
Ja no sé com trobar-te
ets com el fum enmig de l’aire.
I en la nit, si el somni et crida
mai no vens a trobar-lo
però el meu jaç
és ple de formes,
és ple d’ombres
que el dia s’endurà.
Els meus acords ja no tenen forma.
Girona es mor fins que tu no hi tornes.
I al partir en el viatge
els somnis m’omplen l’equipatge.
I al saltar entre estrelles
tu podries ser alguna d’elles.
I sentint que la nit em crida
mai no vens a trobar-lo
però el meu jaç
és ple de formes,
és ple d’ombres
que el dia s’endurà.
Els meus acords ja no tenen forma.
Girona es mor fins que tu no hi tornes.
Els meus acords ja no tenen forma.
Girona es mor fins que tu no hi tornes.
Trenca l’espai fins que arribi l’alba.
Girona no es mou fins que tu no hi tornes,
fins que tu no hi tornes.
Writer/s: Joan Barranca