Mon marí
Deu ser el pensament que inspires costa estar seré
Si no et dic tot el que penso es que no ho vols saber
Últimament, puta sento que els amics no fan res
Que remenen d’una olla que amplia la distància d'estar bé
I entendre de què vinc
Que a mi se’m fa pesada quan es fa de menys de cinc
Que si tinc algun amic és ell qui ho diu que el tinc
I si tinc “algo” a la ment no és res del que hi vull a dins
No tinc on recolzar-me quan em trenquen els esquemes, jo sóc l'únic que es fixa quan no cauen i acostumo a acumular més berbenes que problemes, però és que pesen més i em poden quan es paguen és més invertir
Tenir en compte l'equilibri si pesa per mi
Segurament treure les tares que em fan estar així
Que estic aguantant la respiració i el dia que reclami aire puta estic segur que estaré en un món marí
necessito tenir amics com lesbianes tenir un bon marit
Ja és rutina les ganes d'anar a dormir de bon matí
I tampoc aspiro a una bona nit
Guanyar o perdre me la “pela” vull fer un bon partit
Diga-m’ho tu
Ja no sé si haig d’obrir-me o fer-me el dur
No sé si vull estar sol o amb algú
Estic perdut
No vull parlar amb ningú
Porto un mes d’agost fotut i tinc motius per riure però no el “mood”
Vull preparar el meu futur veure com està present més duna Rita i el surf
Viure bé com en el sud i dependre de lo just
Que no importa la llargada de la vida sinó el gruix
“Ara el Billy creix”
el malestar en el “coco” em fa baixar el greix
I potser no te la culpa, però es mereix el mareig
puta callo molt perquè miro molt més del que veig
I No és que sigui jo més, és que no em fas el pes
Per això perd, el puto cap en un moment incert i a tret...
Respostes a preguntes que no han fet però és cert…
Que sent que té més força que els “demés” però de fet comparar-te puta et limita la set
Mai he esperat estar amb tu ni que em tinguéssiu al costat
I tampoc ho he demanat i potser hauria perquè ric apagat
No hi ha dia que cregui que encaixi a cap amistat
Si per cada cop que m’obro se’m bloqueja més el cap
Aïllat, puta em sento emmanillat, visc amb una ment molt lliure en un recinte vallat
On jo puc creuar la valla i tu mai l’hauràs creuat
que se t'escapa la fondària que acumula el meu terrat
Diga-m’ho tu
Ja no sé si haig d’obrir-me o fer-me el dur
No sé si vull estar sol o amb algú
Estic perdut
No vull parlar amb ningú
Porto un mes d’agost fotut i tinc motius per riure però no el “mood”