Som vius
Com aquell batec que neix i mor a cada instant,
com la bogeria que ens atrapa d’amagat,
com la migdiada de les tardes sobre l’herba
i aquell despertar d’uns ulls de mel vora del mar.
Com aquelles nits d’estiu on el cel no calla
i ens sentim valents per dir el que mai no hem explicat.
On el temps s’estira i ens fa creure que es fa llarg
i ens atrapa amb acords de blues i matinades.
Sigues llum,
sigues aire.
Que et guanyi la marea
i et deixis perdre en l’aigua.
Som vius i ara és nostre l’horitzó.
Sigues llum,
sigues aire.
Que et guanyi la marea
i et deixis perdre en l’aigua.
Som vius i ara és nostre l’horitzó.
I quan sentis que vols que el temps s’aturi
no oblidis que tots junts som moviment.
Que et sorprenguin les bones notícies,
que et canviïn els passos en fals
i que et faci plorar tot el que encara has d’aprendre.
I d’aquí, deixar-te descobrir i permetre’t sentir tota la vida, tot el que queda per viure.
Com sentir la pluja humida a sobre de les galtes
i començar a córrer sense pressa per arribar.
Com s’atura el món en veure totes les respostes
dins d’aquella cançó que sona per casualitat.
Com aquell petó que vol obrir totes les portes
i que ara se’n riu de tot el temps que s’ha esperat.
Valent, pacient vol fer callar tots els dubtes
i mossega, bull la pell, crida la vida.
Sigues llum,
sigues aire.
Que et guanyi la marea
i et deixis perdre en l’aigua.
Som vius i ara és nostre l’horitzó.
Sigues llum,
sigues aire.
Que et guanyi la marea
i et deixis perdre en l’aigua.
Som vius i ara és nostre l’horitzó.
Sigues llum,
sigues aire.
Que et guanyi la marea
i et deixis perdre en l’aigua.
Som vius i ara és nostre l’horitzó.
Sigues llum,
sigues aire.
Que et guanyi la marea
i et deixis perdre en l’aigua.
Som vius i ara és nostre l’horitzó.
Sigues llum,
sigues aire.
Que et guanyi la marea
i et deixis perdre en l’aigua.
Som vius i ara és nostre l’horitzó.
Sigues llum,
sigues aire.
Que et guanyi la marea
i et deixis perdre en l’aigua.
Som vius i ara és nostre l’horitzó.