Somnis plaents
Les fulles dels arbres ballen amb el vent,
canta el capvespre que el dia és etern;
terra llunyana tenyida de fosc,
desig de ser lliures,
de perdre’s pel bosc.
Ja comencem l’ascens cap al cim;
baix la lluna creixent, ens guiarà el cel
i els estels.
Seguim cap amunt submergint-se en la nit,
creuem rierols, s’obrim pas entre pins.
Aromes de vida, cirerers en flor,
carregats d’estima
combatim les pors.
S’allunyem del camí, plens de llum.
Fem que el nostre al·lè
ressone per tot el firmament
fermament.
Terra humida, bressol, primavera,
tramuntana, univers, veu eterna…
Pugem amb el pas ferm,
obrint sendes la vida ens sorprèn;
mai ens aturarem, minva el temps.
Mil desitjos al vent cridarem,
escolteu-los, la glòria viurem.
Som els somnis plaents!