Tres grans majestats
De terres llunyanes
tres grans majestats,
segueixen l’estrella
cercant el nou nat.
L’Infant ja no es troba
ran del camí ;
pastors i pastores
van veure’l partir.
Els reis van a Herodes :
-Digueu-nos on és ?
I els fa de resposta :
-De veres no ho sé.
Se’l menja l’enveja,
tem pel seu tron ...
L’estrella camina,
L’Infant ja és a prop.
La gran comitiva
de sobte es deté ;
l’estrella il·lumina
la llar del fuster.
Els reis no vacil·len,
i amb gest segur
empenyen la porta
i veuen Jesús.
Es postren a terra,
humils i creients ;
d’encens, or i mirra
li fan rics presents.
I ja de tornada,
com encisats,
s’obliden d’Herodes
pensant en l’Infant.
Writer/s: Popular