Ulls que miren
Ulls que miren sense veure, cóm haurien d'escoltar?
Mal de cos que et fa traure altra força al caminar
Gent que escolta sense veure que la veu és el canal.
Vaig a seure en una pedra dura i freda com la meua.
Ulls que ploren amb vergonya sempre tornen a plorar.
Mans que canten i recolzen sols el pes que vol volar.
Por que es queda, por a voltes d'acceptar la realitat.
Tot allò que vols llevar-te, si el que faig és demanar-te
Veste'n d'ací,
veste'n...
Veste'n d'ací
i es queda sempre a prop de mi.
Com un riu, corrent amb força creus que soles pots nadar.
Aigua freda, gel que corta, tota l'energia en lluitar.
És més gran, és més que un dia, tanta via per eixir.
Només veus aigua i ferida i per fins allò que crida.
Veste'n d'ací,
veste'n...
Veste'n d'ací
i es queda sempre a prop de mi.
Veste'n d'ací,
veste'n...
Veste'n d'ací
i es queda sempre a prop de mi.