Viola del violer
Ai viola, violeta,
viola del violer.
Violeta violada,
violada no en seré.
Homenet, que presumeixes
de ser en tot sempre el primer
i l’oficina regeixes
com el gall el galliner.
Amb arts d’estira i afluixa
i amb posat manifasser,
has fet teu el dret de cuixa
i qui es queixa va al carrer.
Amb mirades d’esquitllentes
i carícies al clatell,
saps treure ungles lluentes
i demostres que ets gat vell
Ai viola…
Capatàs, que cobres doble
que l’obrera de més sou
i et passeges a pas doble
amb posat d’amagar l’ou.
Amb ull viu, tries, remenes
en l’harem que t’han donat
i, amb el poder, fas estrenes
de fingit enamorat.
Trafiqueges amb l’angoixa
que t’engegarà al carrer
si no fas la gata moixa
i t’avens al seu voler.
Ai viola…
Capità, amo, profeta,
que, del sexe, en fas la llei
i que portes la bragueta
com el ceptre porta el rei,
que violes sense escàndol,
que el costum et protegeix.
Barrut, amb cara de bàmbol,
que la dona sedueix,
ja et dic jo que se t’acaba
aquest dret patriarcal,
perquè ja no ens cau la baba
ni ens agrada el teu regal
Ai viola…
Writer/s: Maria Aurèlia Capmany, Antoni Parera Fons