Als meus braços
No em cansaré de cantar-te cançons de nit i de dia
fins que la mort m'emboliqui per a ser pastura triada de llises al port
No crec en un Déu que tot ho disposi però sé, estimada, que tu sí
però si ho fes, agenollat li demanaria que no intervingués quan es tracti de tu que no toqui ni un pèl del cap
que et deixi tal com ets
i si ell sentís que ha de dir-te llavors, que et dirigeixi a mi
als meus braços, senyor als meus braços
però jo crec en l'amor
i se que tu també
i crec en alguna classe de camí
pel qual podem caminar, tu i jo
així que mantén enceses les teves espelmes
i fes que el seu viatge sigui pur i radiant
Writer/s: Jaume Bergas