La fi del món (.final)

miquel


Vas dir “no ho veig clar”
“M’agobia el demà”
“Tinc massa por”
“No sé si ets tu el meu amor
O el meu desastre”

Però si no hi hagués
Un futur que ofegués
Si fos demà la fi del món
Tindries valor per estimar-me

Vaig veure-ho tot fosc
Vaig agafar i tocar el dos
Deixant-te espai
Deixant que el temps ho curés tot
Per oblidar-te

Però tonto de mi
Creia en el que vas dir
Tot esperant poder estar junts
Si un dia el món per fi acabava

I un sis d’octubre
De sobte va arribar
La fi del món

Una gran pluja
De meteorits gegants
Va encendre-ho tot

I enmig d’aquell final
Vaig córrer a buscar-te
Morint d’amor

I ara que és la fi del món
Pots obrir-me ja el teu cor?

Però tu
Vas tornar a dir que no

Però tu
Tenies massa por

Però tu
No podies amb tot

Però tu
Ho veies tot tan fosc

Però tu…
Però tu…
Però tu…
Però tu i la fi del món…

Però tu
No em vas fer ni un petó