Ahir, avui, demà
tot per començar.
Sortir, passejar, respirar el demà.
Ahir, un record
adormit al sol,
lluent de tardor,
que arrossega el seu vestit
per fer l'amor,
que s'aferra al darrer sí,
per la por de no estar sol,
per no estar sol...
Avui un present
amb segell d'urgent,
content, sempre tard,
sempre per meitats.
Avui, ja no hi és,
i encara és estrany,
i esquerp i distret,
em rellisca i se m'escapa
de les mans
I dubtant el seu intent
mai no arriba a fer-se gran.
Mai no es fa gran...
Demà, sembla car,
sembla prou despert,
pendent d'esclatar,
de guanyar el seu pes...
Demà sembla que...
Que serà un encert,
i així somniaré,
procurant que m'acompanyi
el meu desig,
i vetllant el seu indret
dormiré sobre el seu pit.
Sobre el seu pit.
Writer/s: Ignasi Morer